Llegeix la primera part de l’entrevista
– Som coneixedors que en el Peralada duies a terme una metodologia pròpia. Ens podries donar detalls dels pilars fonamentals d’aquest mètode i si tens alguns principals referents o models metodològics que t’hagin ajudat a fonamentar-lo.
Vaig aprendre moltíssim d’Eduardo Vílchez. Ha sigut la persona que més m’ha fet reflexionar i qüestionar les coses constantment. Ell em va ajudar a entendre la dinàmica del joc, sense la seva influència no hauria pogut començar a entrenar. D’altra banda, també vaig aprendre molt de Raul Agné, em va ajudar a ordenar-me i a entendre la professionalitat amb la que un entrenador ha de treballar. Tots dos em van donar un camí ideològic i metodològic. També vaig tenir Oscar Aja i Berto Fernández quan era més jove. El primer em va ensenyar què era la passió i la disciplina, i d’en Berto, la fidelitat a un estil i l’important que pot ser la proximitat amb el futbolista. De tots i de tothom s’aprenen coses que serveixen i que serviran.
A nivell de mètode de treball o de model de joc requeriria temps explicar-ho. Però en general, intento reunir tot el que vaig aprenent i li dono forma pràctica, perquè sigui útil on ha de ser útil, al camp. Sempre de la pràctica a la teoria i mai al revés. Consta de diferents àrees en les quals vaig desenvolupant idees, principis, exercicis i vídeos representatius. Hi ha espai per a senyes de identitat, espai per a plantejaments tàctics, conceptes per demarcació, espais per a la idea de joc, la lògica del joc, entre d’altres. Cada àrea és diferent, però el conjunt d’elles completen l’equip. Però no només idees i exercicis, sinó també processos de control, processos d’anàlisis, processos d’entrenament, processos de gestió, etc. Al final, el model de joc t’ordena i et fa ser més eficient, et permet saber on ets, d’on véns i cap on vas.
“CADA ÀREA ÉS DIFERENT, PERÒ EL CONJUNT D’ELLES COMPLETEN L’EQUIP. AL FINAL, EL MODEL DE JOC T’ORDENA I ET FA SER MÉS EFICIENT”
– Com planificàveu els entrenaments? De quina manera, és a dir com i quan us reuníeu el cos tècnic? Amb què us centràveu alhora de programar: continguts, principis, etc. i com els perioditzàveu?
La primera programació o periodització es la de tota la pretemporada. En aquesta època no tenim en compte rivals, només ens centrem en nosaltres, cosa que ens permet saber què farem el primer dia de pretemporada i l’últim. Durant aquest període ens regim exclusivament per tot allò que volem representar quan comenci la competició.
Un cop començada la competició, la planificació es setmanal. Setmana a setmana. Un cop finalitzat l’entrenament de compensació es quan comença la preparació de tot el microcicle. Tenim diferents reunions de treball en diferents dies que ens permeten organitzar tota la feina que volem presentar al futbolista. En aquestes, hi ha espai per a tot. Es decideixen tots els temes de la setmana, com per exemple, l’anàlisi del rival, de l’ABP, els entrenaments individuals i col·lectius, vídeos individuals i col·lectius, etc.
En funció del tipus de microcicle escollit, les influències sobre l’equip són unes o unes altres. Tot va lligat. La decisió que es prengui abans de començar el microcicle comporta molts canvis a tots els nivells, no només d’entrenament a camp, sinó per exemple, també de vídeo.
“LA PRIMERA PROGRAMACIÓ O PERIODITZACIÓ ÉS LA DE TOTA LA PRETEMPORADA ON NOMÈS ENS FIXEM EN NOSALTRES. DURANT AQUEST PERÍODE ENS REGIM EXCLUSIVAMENT PER TOT ALLÒ QUE VOLEM REPRESENTAR QUAN COMENCI LA COMPETICIÓ”
– Un tret característic dels teus entrenaments és la intensitat amb què els vius i la intensitat que exigeixes als jugadors. És famosa la frase “es juga com s’entrena”. Quina importància li dones a això?
Això ja va amb la manera de ser de cada un. Aquí penso que no es pot actuar, o si es pot, jo no en sóc capaç. Comportar-me i mostrar-me tal com sóc amb ells fa que estigui a prop i que connecti. Per les coses bones i les no tan bones, això fa que sempre vivim al límit. Entenc la vida i el futbol des d’un mateix principi: el desig de ser millor. Això comporta sentir molt les alegries i les decepcions, a vegades és perillós però també et fa sentir molt viu.
Font: l’Esportiu
– En aquesta última etapa en el Girona FC on vas exercicir un rol nou com a segon entrenador, quines van ser les teves funcions tan en el dia a dia com en els partits?
Era responsable de la pilota aturada, de l’entrenament i la preparació d’aquestes situacions, cosa que em va servir i em va ajudar molt. Preparació d’entrenaments, direcció de tasques, preparació i exposició de vídeos, suport en la presa de decisions, etc. Al final, un segon entrenador intenta adaptar-se i ajudar el primer entrenador en tot el procés de gestió i entrenament.
Font: l’Esportiu
– Abans t’hem preguntat sobre la metodologia en la teva etapa com a primer entrenador al Peralada. Com a segon entrenador d’Unzué, la metodologia de treball va ser la que ell va aportar o aquesta va tenir trets característics del teu mètode a Peralada?
La metodologia de treball és sempre la del primer entrenador i els assistents ajudem a transmetre-la i a reforçar-la. En aquest sentit, vaig escoltar molt per saber i reconèixer que és el que el míster volia, per després poder transmetre-ho amb total garantia. Sens dubte, va ser molt enriquidor.
– Un cop finalitza el pas al Girona, decideixes desconnectar un bon temps i llavors passes uns dies a Anglaterra per conèixer en primera persona com entrena el Leeds de Bielsa i el City de Guardiola. Ens podries compartir alguna cosa destacada d’aquests dos entrenadors?
L’experiència ha estat molt gratificant i enriquidora. Vaig estar vuit dies a Leeds i després uns dos mesos a Manchester. Vaig decidir marxar a aprendre de dos dels millors i la veritat és que la realitat va superar les meves expectatives.
Són similars però diferents. Parteixen d’unes mateixes idees fonamentals. A partir de l’atac, organitzen el joc i volen defensar el més lluny possible de la seva porteria. Tot esdevé a partir d’aquí. Després hi ha molts detalls que els fan ser molt diferents. Guardiola busca molta precisió en la passada i una ocupació molt detallada i concreta de l’espai. Bielsa ataca a través del moviment, el volum d’accions i l’arribada constant de molts jugadors a zones de finalització. Evidentment, això els comporta una manera de defensa molt diferent, també. A més a més, hi ha la metodologia d’entrenament. Mentre un es basa en un model més integrat, l’altre es basa en el que és més analític. És molt diferent, però tots dos aconsegueixen una posada en escena de molt nivell. Això demostra que hi ha moltes maneres diferents de fer les coses i que el més important és tenir un argument sòlid i pràctic que sustenti les idees.
“BIELSA I GUARDIOLA SÓN SIMILARS PERÒ DIFERENTS. A PARTIR DE L’ATAC ORGANITZEN EL JOC I VOLEN DEFENSAR EL MÉS LLUNY POSSIBLE DE LA SEVA PORTERIA”
“DEMOSTREN QUE HI HA MOLTES MANERES DIFERENTS DE FER LES COSES I QUE EL MÉS IMPORTANT ÉS TENIR UN ARGUMENT SÒLID I PRÀCTIC QUE SUSTENTI LES IDEES”
– De cares a un futur pròxim, tornaries a les banquetes com a segon entrenador, en una altra funció dins el cos tècnic, voldries estar al cap davant d’un equip i ser el primer entrenador o veuries amb bons ulls qualsevol proposta?
Veurem què es el que passa i com es planteja la següent experiència. No contemplo només una de les opcions. El més important es trobar un projecte amb el que amb senti identificat i cregui que pugui fer la meva feina el millor possible. El que tinc ara mateix és molt desig i força per tornar. Per altra banda, ha sigut bo poder fer la meva feina durant un temps des d’un altra perspectiva. Et dóna l’oportunitat de dedicar temps a altres coses del model que també són molt importants.
Per acabar, et volem donar les gràcies per regalar-nos aquesta estona i desitjar-te tots els èxits professionals, que, de ben segur, arribaran en poc temps.
Chicho amb els jugadors del Campus En Ratxa
